Ovidi Montllor
Ovidi Montllor
Debutó en 1962 con el grupo teatral La Cassola, de Alcoy. A los 24 años se fue a Barcelona, donde actuó con grupos de teatro independientes, como el del CICF, y más tarde con las compañías de Núria Espert y Adrià Gual. En 1968 inició una carrera destacada como cantante, a menudo acompañado por el guitarrista y compositor Toti Soler, con música propia sobre textos deSalvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart y de él mismo.
2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.
La revolució
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Tots volem que vingue a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!
La fera ferotge
Per ordre de l'Alcalde,
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del Parc s'escaparà.
Es prega a les senyores
comprin força aliments,
i no surtin de casa
fins que torni el "bon temps".
Tot el que tingue cotxe
que foti el camp corrents,
i se'n vagi a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El qui això no acompleixi,
que no es queixe després
si per culpa de la fera
ell passa algun turment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret,
em vaig trobar aquell dia
la fera pel carrer.
Tremolant i mig mort,
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut,
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'm menjaré.
I doncs per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen empaitar.
La fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot, i me l'estoven,
i emprenyats per la feina
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde,
es fa saber a tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força,
no ha passat res de nou;
tot és normal i "maco",
i el poble resta en pau.
3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Vol dir que els pobres ja no volen les sobres dels rics si no que volen el seu propi menjar
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.
La solideritat amb els pobres.
Comentarios
Publicar un comentario